Associació de Fibrosi Quística | Tractament
52448
page-template-default,page,page-id-52448,eltd-core-1.0.1,ajax_fade,page_not_loaded,boxed,borderland-ver-1.8, vertical_menu_with_scroll,smooth_scroll,,grid_1200,wpb-js-composer js-comp-ver-6.5.0,vc_responsive

 

Les bases del tractament en pacients amb fibrosi quística, per a aconseguir tindre una bona qualitat de vida, són l´antibioterapia, la fisioteràpia respiratòria l’exercici físic i la nutrició.

ANTIBIOTERÀPIA

L´antibioterapia ha sigut un dels factors determinants del millor pronòstic de la fibrosi quística. S’utilitza tant per a combatre la infecció bronquial crònica com les exacerbacions infeccioses. En aquests pacients, el volum de distribució dels fàrmacs hidrofíls (aminoglúsids i cefalosporines) està incrementat com a conseqüència de la malnutrició i pèrdua de teixit adipós, per això les dosis utilitzades, especialment les dels aminoglucòsids que també tenen un aclarament renal considerablement accelerat, han de ser més altes de l’habitual per a aconseguir concentracions eficaces en les secrecions bronquials.

Es considera colonització/infecció bronquial crònica l’aïllament d’un microorganisme en, almenys, tres cultius d’espute, durant un període de sis mesos. En pacients amb infecció bronquial crònica per Pseudomones aeruginoses l’aerosolterapia antibiòtica a llarg termini, aconsegueix l’estabilització del pacient, redueix els brots d’exacerbació i millora la funció pulmonar. En la infecció bronquial crònica per altres patògens no existeix evidència suficient sobre l’eficàcia d’aquesta via d’administració.

En tractaments antibiòtics d’exacerbacions respiratòries lleus o moderades, ha d’utilitzar-se la via oral sempre que siga possible, i antibiòtics d’ampli espectre, habitualment en cicles de dues setmanes, que cobrisquen els microorganismes aïllats més sovint en l’espute. I els casos d’exacerbacions respiratòries greus requereixen tractament endovenós amb un o més fàrmacs segons la sensibilitat del patogen responsable. La via intravenosa ha de ser també utilitzada en cas de resistències, o d’ineficàcia dels antibiòtics administrats per via oral.

FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA

La fisioteràpia respiratòria consisteix bàsicament en la neteja bronquial diària, amb la finalitat d’evitar l’acumulació de mucositat en els bronquis i previndre la infecció.

Existeixen diferents tècniques de fisioteràpia respiratòria com el drenatge postural, el drenatge autogen i el cicle actiu entre les més importants. Aquestes maniobres d’expulsió del moc consisteixen a realitzar una sèrie de respiracions acompanyades de tos col·locant-se el pacient en diferents postures amb la finalitat d’eliminar les secrecions. Per a drenar les diferents zones dels pulmons s’usen diferents postures.

La utilització de les diferents tècniques de fisioteràpia respiratòria dependrà de la situació del pacient, la seua edat i grau de col·laboració. Perquè siguen veritablement efectives és molt important que els pares i persones amb FQ comprenguen clarament les explicacions del fisioterapeuta i les revisen periòdicament. És fonamental la constància en el tractament i l’única cosa que variarem serà el nombre de sessions diàries depenent de la situació de la persona, encara que la fisioteràpia respiratòria ha de formar part de l’activitat quotidiana d’una persona amb Fibrosi Quística.

Per a saber més sobre el programa de fisioteràpia domiciliària de la nostra Associació punxa ací.

NUTRICIÓ

L’estat nutricional juga un paper molt important en la supervivència de les persones amb FQ. S’ha demostrat la seua relació amb el pronòstic de la malaltia pulmonar i, durant l’edat pediàtrica, la seua influència en el creixement. Per tant, és un objectiu primordial en aquestes persones aconseguir un estat nutricional i un creixement normals. La causa de la malnutrició es deu tant a l’augment de les necessitats com de les pèrdues.

L’augment de les necessitats està en relació amb els problemes pulmonars, la infecció, certs tractaments administrats, i el defecte bàsic de la malaltia. L’augment de les pèrdues pot presentar-se en l’àmbit digestiu (malabsorción per alteracions pancreàtiques, hepàtiques i de la pròpia paret intestinal), pulmonar (esput), suor (sals i certes vitamines) i orina (diabetis). A més, en moltes ocasions hi ha falta d’apetit, bé per problemes orgànics, sobretot infeccions, o per problemes psicològics.

Pel fet que la FQ és una malaltia crònica que afecta a múltiples òrgans, i l’expressió en cada persona pot ser variable, no pot donar-se una xifra o percentatge fix per a l’augment dels requeriments d’energia, per la qual cosa cal individualitzar el tractament per a cada persona amb FQ i per a cada fase evolutiva.

La composició de la dieta ha de ser similar a la d’una persona normal, amb un discret augment de greix si existeix insuficiència pancreàtica i una correcta suplementació de ferments pancreàtics. S’han d’establir uns hàbits alimentaris sans per a tota la vida, sobretot promovent un desdejuni adequat.

EXERCICI FÍSIC

En les persones amb Fibrosi Quística l’exercici físic aconsegueix a llarg termini adaptacions i canvis en òrgans tan importants com el pulmó, el cor, el teixit ossi i el teixit muscular, enfortint-los i mantenint-los en una millor condició. Per tant, es considera ja un dels pilars bàsics en el maneig de la Fibrosi Quística, juntament amb l’antibioterapia, la fisioteràpia i la nutrició. El sedentarisme no és una bona actitud per a ningú. Encara que es complisquen la resta de teràpies, si no es realitza exercici, no es poden obtindre els millors resultats i tots els teixits estaran en pitjors condicions.

Per a saber més sobre els programes d’exercici físic de la nostra Associació punxa ací.

TRASPLANT PULMONAR

Tot i els avanços terapèutics aconseguits i de rebre un tractament òptim, per a algunes persones amb FQ el trasplantament pulmonar és la millor opció terapèutica. La seua indicació es reserva per a aquells casos en els quals la patologia pulmonar és tan severa que l’expectativa de supervivència de la persona és limitada i s’han esgotat tots els altres recursos terapèutics.Actualment, la cirurgia del trasplantament pulmonar està perfectament estandarditzada. Amb l’experiència s’han superat moltes de les dificultats tècniques inicials, però malgrat això continua sent un procediment amb un risc considerable. A més, no hem d’oblidar que l’acte quirúrgic és tan sols el primer pas en la llarga cadena d’esdeveniments que s’inicien amb el trasplantament pulmonar, i l’adaptació de l’organisme al nou òrgan durant les primeres setmanes és fonamental, determinant en gran manera el resultat posterior del trasplantament.

L’organisme tendeix a rebutjar de forma natural el pulmó trasplantat per mitjà del seu sistema immune i per això hem d’establir una contínua lluita contra la naturalesa rebent la persona per a tota la vida un tractament *inmunosupresor per a evitar el rebuig.

Amb un control adequat aconseguim minimitzar el risc de la infecció i dels efectes secundaris del tractament, retornant a la persona amb FQ en la majoria dels casos a una situació de relativa normalitat i millorant tant les seues expectatives de supervivència com la seua qualitat de vida.